Sa Catalugna indipendente diat sighire a fàghere parte de s'Unione Europea

de Sarvadore Serra (*)
In intro de su dibàtidu abertu subra de sa possibilidade, pro una Catalugna indipendente, de abbarrare in s'Unione Europea.   Horitzò Europa (assòtziu trasversale, apartìticu, catalanista e  europeista chi s'est formadu in Catalugna in su 2007). at fatu unu comunicadu in ue ponet in duda  chi s'Ispagna sigat a èssere membru de deretu prenu de sa UE. Custu assòtziu at giai fatu un'istùdiu subra de sa possibilidade de ampliamentu  internu de s'Unione Europea, elaboradu dae su professore Antoni Abat, de s'Univesidade  de Stanford, e presentadu in su mese de freàrgiu de su 2010. Cunforma a custu istùdiu, sa Catalugna est unu territòriu de sa UE, de su mercadu comunu, de sa zona èuro e de s'ispàtziu Schengen, chi  "interessat totu sa legislatzione de s'Unione ". In custu sentidu,  su status de una Catalugna indipendente eventuale in intro de sa UE diat èssere una "chistione  chi diat chèrrere negotziada politicamente, cun s'interessu a li dare una solutzione  pro evitare chi sa crisi de s'èuro aumentet".

Manifestu indipendentista

S'istùdiu nos ammentat chi "sos Tratados europeos  no istabilint ite protzedura bi cheret  si unu territòriu  de un'Istadu membru si partzit". E narat finas chi "non prevident mancu sa protzedura de sighire in su casu de s'annessione  de unu territòriu esternu a sa UE a un'Istadu membru".B'at petzi unu casu chi diat pòdere èssere orientativu: s'unificatzione de sa Germània in su  1991, chi l'ant fata gràtzias a un'acordu polìticu. Cun custa  premissa, pro Horitzó Europa un'indipendèntzia ipotètica de Catalugna  diat chèrrere nàrrere chi  "su Rennu de Ispagna de como si diat partzire  in duos Istados noos". Una situatzione chi, segundu s'istùdiu, "non b'at nudda chi asseguret  chi s'Istadu ispagnolu nou  resurtadu dae custu protzessu  diat sighire a èssere membru de s'Unione Europea in sas matessi cunditziones de como, e nemancu chi s'Istadu catalanu nou  diat dèvere cumintzare  su protzessu de adesione  a sa UE moende dae  zero".  Cunforma a custu istùdiu, "s'Ispagna noa, mancari mantenende su nùmene suo, si diat agatare cun  37 milliones de abitantes e diat dèvere torrare a negotziare  sas cunditziones suas de adesione  a sa UE, comente su nùmeru de eurodeputados, su votu in su Cussìgiu o su cuntributu a su bilàntziu comunitàriu". A s'àtera ala, una "Catalugna  indipendente diat èssere erede de s'Ispagna betza e diat tènnere  sos matessi deretos e doveres,  in dae in antis de s'Unione  Europea, de s'Ispagna noa". "Duncas ", cuncruit s'istùdiu, diat torrare a negotziare sos tèrmines de s'adesione de sa Catalugna,  ma non si diat pònnere in duda sa continuidade de s'Istadu catalanu  in intro de s'Unione Europea.
dae Limbas & Natziones