Trista sa Festa de su pòpulu sardu

Su nùmeru nou de Eja
Pro l'iscàrrigare in pdf
incarca inoghe

Trista Die de sa Sardigna, sa de ocannu. Festada sena ànimu nen cumbinchimentu, gasi, petzi ca b'est in su calendàriu de sas ocurrèntzias. At a èssere ca sa Regione s'at gastadu totu su dinare chi podiat pro amentare sos 150 annos de s'Itàlia in cada punta e logu, su fatu istat non s'at a reunire mancu su Consìgiu regionale pro li dare importu a sa festa de su pòpulu sardu. Petzi una tzerimònia, su 28 a sas 10 e mesu de mangianu, in sa Biblioteca regionale cun su presidente de sa Regione, s'assessore de sa Cultura e su presidente de sa Comissione cultura de su Consìgiu regionale.Ite tristura, frades sardos. Non b'at duda peruna chi custu minusprètziu de s'ùnica festa natzionale de Sardigna lu depimus a sa maioria. Mancari gasi no est chi s'opositzione siat sena neghes. Sa minoria no istat a sa muda cara a peruna initziativa de sa maioria, no li colat nudda sena brigare su guvernu regionale o pro custu o pro cuddu, comente est dèvere suo. In custa ocurrèntzia trista, nudda: a sa muda, mancu una paràula pro lis ammentare a chie guvernat chi sa Die de sa Sardigna cheret festada cun totu s'onore chi li deghet. In primis cun una reunione solenne de su Parlamentu sardu, comente est capitadu, unu mese a como, pro amentare s'Unidade de Itàlia.Pro custu, sa Regione sarda at postu manifestos in totuve, at fatu reclame in sas televisiones e in sos giornales sardos, ponende unu bellu tantu de dinare. Che a meda àteros sardos, deo no l'apo festadu su 17 de martzu, mancari reconnoschende a chie s'intendet de natzionalidade italiana totu su deretu de lu fàghere. Pensaia, che a meda àteros, chi a festare s'Itàlia e a festare sa Sardigna non fiant cosas chi s'afrontaiant a pare. Sa polìtica sarda, a bi so ca, est mustrende chi gasi no est: s'Itàlia si meresset totu sos onores, tzerimònias e dinare a muntone a contu de sos sardos, festa in iscola e reuniones in sos consìgios comunales; sa Sardigna nono, a su prus carchi ballu in pratza e carchi arresonada impressida, su tantu de nàrrere: mi' chi bi semus. Cosa bona a l'ischire. Si biet pròpiu chi Itàlia e Sardigna no istant bene paris: su respetu de sa prima no andat a sa bratzeta cun s'istima de sa segunda.